No fa gaires setmanes que a VilaWeb explicàvem la història de l’herboristeria Llobet, al barri de Gràcia, que fa 168 anys que és oberta ininterrompudament, d’ençà del 1855. Dèiem que era la més antiga de Barcelona. I ho era, perquè l’únic establiment d’aquesta tipologia que el superava en antiguitat, en aquesta ciutat i a Catalunya, que datava del 1818, havia tancat el setembre del 2021. L’Herboristeria del Rei va ser un dels comerços colpejats per la pandèmia de la covid-19.
El local, situat al número 1 del carrer del Vidre, entre el carrer de Ferran i la plaça Reial, tenia moltes butlletes per a acabar omplint-se de prestatges asèptics amb carcasses per a mòbils, com ha passat en tants altres establiments situats en carrers del Gòtic, transitats, sobretot, per turistes. Però aquesta vegada la història tornarà a escriure’s amb la mateixa lletra de fa dos segles. Perquè una nova llogatera, Pavlina Doroixenko, agafa les regnes del negoci amb tota la intenció del món de reobrir l’Herboristeria del Rei, avui, 21 de juliol, i fer-hi lluir, per davant de tot, l’autenticitat d’aquest herbolari llegendari.
La dona, de 39 anys, en fa vuit que viu a Barcelona. Hi havia vingut un any abans per conèixer en persona l’home que avui és la seva parella –l’atzar els va fer trobar per internet–, també ucraïnès i que residia aquí. Van provar primer de retornar al seu país i establir-s’hi, però l’inici de la guerra, el 2014, els va fer triar Barcelona per a viure-hi. Ella és decoradora, una dedicació que a Ucraïna alternava amb la representació de la casa de cafès Bou. “Encara porto clients ucraïnesos”, precisa Pavlina Doroixenko. Ens ho explica mentre segella, amb cera calenta, paquets de te biològic en bosses de paper reciclat que ara vendrà a la botiga. Quan hi va posar els peus per primera vegada, la tardor passada, va sentir una fiblada al cor, i el consegüent desig de tornar a obrir el mític comerç, i “ajudar a fer-hi un viatge al passat”.
També l’atzar havia fet que Doroixenko conegués el propietari del local –bé, propietari de tota la finca del número 1 del carrer del Vidre on hi ha la botiga–, Miquel Casademunt, l’àvia paterna del qual, Consuelo Royo, el va adquirir als anys cinquanta. La mare de Casademunt, Maria Teresa, que es va morir fa dos anys, li havia expressat el seu desig de tornar a veure obert l’herbolari. Ara a aquell desig s’hi afegeixen els de Casademunt i Doroixenko, que ja ho fan possible. “Jo sóc un apassionat de Barcelona i en el moment que vaig veure la sensibilitat de la Pavlina per la botiga i les seves ganes d’agafar-la i fer-la preciosa, no vaig dubtar a llogar-l’hi”, diu Casademunt. “L’he estat ajudant molt amb les obres, i durant aquests mesos de preparació de la reobertura hem pactat un 10% del preu del lloguer perquè li sigui més fàcil d’engegar. I, a més, tot allò que ingressi al principi ho reinvertirem en millores de la botiga”, explica el propietari.
Llegat barceloní i reclam turístic
Pavlina Doroixenko és ben conscient que la ubicació de la botiga, a tocar de la plaça Reial, és un lloc de molt trànsit turístic. Per això, hi ha dues idees que té clares: té a les mans un bocí de la història d’aquesta ciutat, però també un negoci que, tenint en compte on es troba, ha d’oferir articles que despertin l’interès dels visitants de la ciutat. D’entrada, una vitrina de la botiga la destina a ser un petit racó museístic. “Vull explicar la història de la botiga i de Francesc Soler i Rovirosa, que és qui en va fer tots els mobles”, diu. D’ençà que va signar l’acord com a llogatera –un contracte per a deu anys–, Doroixenko ha passat moltes hores a la biblioteca cercant el passat d’aquest comerç i informació sobre el decorador que va dissenyar-ne el mobiliari. “Francesc Soler va moblar tots els teatres de Catalunya, també alguns de París i d’Amèrica, i va ser el primer que va començar a fer servir llums per a crear ombres als teatres. Vull fer conèixer la seva història.”
Tota la botiga és com un museu. Pots i ampolles de vidre tornen a contenir herbes i flors de camamilla, til·la… “Al meu país tenim molta tradició de beure infusions d’herbes. De moment, tindré les més típiques i també barreges, alguns preparats, cafè i tes. Però també vull veure què demana la gent que hi entra.”
Com a decoradora i molt sensibilitzada pel valor de cada detall, com ara les pintures sobre els calaixos, parets i prestatges, ha preparat petites peces de ceràmica que copien motius de la decoració original de la botiga. “Així, cada persona que vingui d’un altre país podrà emportar-se un tros de la història d’aquesta ciutat”, comenta. I ens fa ensumar una de les figures que ha dissenyat i que reprodueix un rostre esculpit en ferro a la barana del dalt del local. “Cadascú les pot perfumar per guardar en un armari amb roba, per exemple”, suggereix. Sabons fets amb herbes, mel del Perelló, espelmes i les herbes remeieres i tes servits en sobres fets amb paper reciclat i empaquetat a mà ja són a punt per a la inauguració. També les bosses de paper on es lliuraran les compres i que, tal com puntualitza Doroixenko, “són bosses fetes amb fulles caigudes dels arbres, no de la fusta, que així és encara molt més ecològic, d’una empresa que vaig descobrir que ho feia a Polònia”. Res de plàstic i tot artesanal i de qualitat, aquesta és la intenció que l’emprenedora ucraïnesa posa en tot. Yessica Azcona, una jove del Paraguai, atendrà darrere el taulell juntament amb una altra noia i Doroixenko mateixa. Hi seran de 10.00 a 20.00, cada dia tret de diumenge i dilluns, que de moment seran els dies de descans, diu la nova mestressa.
D’idees no li’n falten. La decoració d’aparadors li encanta, s’hi dedica fa anys i quan va arribar a Barcelona ja es va inscriure a l’escola Ártidi d’aparadorisme, i confessa: “Sempre havia volgut tenir el meu propi aparador.” Sense cap mena de dubte, ara gaudeix molt d’aquest moment, tant, que fins i tot diu que qualsevol que vulgui reobrir un antic comerç, com ha fet ella, pot comptar amb la seva col·laboració.
El gust i les bones intencions de Doroixenko han estat molt benvinguts al barri. “Que reobri l’Herboristeria del Rei és un èxit absolut per al barri del Gòtic i per a Barcelona”, expressa Patrícia Farré, gerent de l’Associació d’Amics i Comerciants de la plaça Reial. “L’herbolari sempre ha format part de l’ecosistema de la plaça i és una molt bona notícia que la propietat hagi fet una aposta per salvaguardar-lo. Ja fa massa temps que patim una invasió d’altres tipus de negoci que van ocupant establiments emblemàtics, aquí a la vora i a tota la ciutat”, lamenta Farré.
Història de l’herboristeria
L’empresari Josep Vilà va fundar l’herboristeria del Rei l’any 1818. Trenta-nou anys després, s’hi va fer la restauració que va comandar el pintor i escenògraf Francesc Soler, de qui Doroixenko vol mostrar la trajectòria professional. Ara fa vint-i-sis anys que la botiga va tenir una altra remodelació parcial, en aquest cas, amb el suport de la Generalitat, que en reconeix el valor com a bé cultural d’interès local.
Durant una vintena d’anys, havia portat l’icònic negoci Trinitat Sabatés Orobitg, reconeguda mestra herbolària artesana per la Generalitat de Catalunya. Però l’aturada de l’activitat durant la pandèmia va fer els comptes inviables i el setembre del 2021 va tancar.
Ara els porticons es tornen a obrir per viure un viatge visual al passat, sobre un terra hidràulic, i envoltats pel mobiliari de color verd i petites pintures per tota la botiga. Al mig hi ha una font de marbre que, segons que explica Doroixenko, “antigament contenia sangoneres nedant que es feien servir com a remeis per a depurar la sang”. Ara ja no n’hi haurà, però la nova llogatera ja dissenya reproduccions en miniatura d’aquesta font, que té la seva història. Va ser feta amb marbre de Carrara pels germans italians Baratta Rossi, i culmina amb un bust del botànic suec Carlos Linneo. La font és un dels elements que varen motivar la inclusió de la botiga en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Paisatgístic dels elements emblemàtics de la ciutat de Barcelona.
L’Herboristeria del Rei té dedicat tot un capítol al llibre Vida i miracles de la plaça Reial, coeditat l’any 2019 per l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació d’Amics i Comerciants de la plaça Reial i la Fundació SETBA. A partir d’avui, a les deu del matí, tothom que vulgui la podrà visitar.
